El ioga

Per saber més sobre ioga

Què és el ioga?

Ioga és la suma d’un conjunt de tècniques psicofísiques amb l’objectiu del benestar entès com la unió de la salut física, emocional, mental i espiritual.

En aquest sentit, el ioga és un sistema de desenvolupament i evolució personal antic que no proposa cap teoria ni dogma, sinó que proposa una pràctica de vida completa a través de la qual l’individu pot desenvolupar tot el seu potencial, més enllà de les limitacions del seu cos i la seva ment.

Orígens del ioga

El ioga és mil·lenari i originari de l’Índia i Pakistan.

Per a mi el fet que sigui mil·lenari i es continuï practicant avui en dia em dona tota la garantia com a ciència empírica. 

En els Veda, els llibres de la literatura ancestral de la India de 5000 anys a.C., ja s’expliquen els principis del  ioga.

Les figures de Shiva (deïtat de l’India) meditant trobades a una zona de l’actual Pakistan són de 3000 anys a.C.

L’idioma del ioga és el sànscrit. El sànscrit és un equivalent a l’Índia del grec o el llatí a la nostra cultura; és la seva llengua clàssica.

Ioga en sànscrit vol dir unió.

Unió amb un mateix, la fusió harmònica i integrada de tots els nivells de l’ésser humà, que inclouen cos, ment i esperit. Unió de l’individu amb el Cosmos, a l’experiència de sentir-se Un, una mateixa cosa, amb el Tot.

El ioga va néixer amb l’objectiu de connectar-nos amb la intuïció per donar resposta a l’eterna pregunta filosòfica de qui som: és el què s’anomena la Llei del Dharma. Connectant amb la intuïció comprenem inequívocament, sense la raó. Aquesta connexió és possible quan estem en equilibri, en harmonia, quan hem fet emergir el nostre potencial de benestar i salut, i per tant l’objectiu del ioga és també viure de forma sana.

El ioga consta de diferents tècniques físiques i psíquiques que van associades a uns principis ètics (yama), i a uns principis de disciplina i d’auto observació (niyama), que determinen hàbits, accions i actituds. El yama i el niyama són els primers estadis del ioga. Així, el ioga també s’entén com una seqüència d’estadis.

El ioga en els seus orígens el practicaven només els mestres en petits grups i en secret perquè, al ser conscients de la potència que tenia, temien que s’utilitzés amb males intencions.

Posteriorment, en el període Vèdic es va anar estenent a tota la població degut als seus beneficis. Prova d’això és el llibre YOGASUTRA (els aforismes del ioga) de Patanjali del s. V d. C.

El ioga a orient ha estat una filosofia i una cultura, en el sentit que defineix la manera de viure de les persones, i forma part de la medicina ayurvèdica, la medicina antiga i tradicional de l’Índia, la qual integra tots els aspectes de la salut de les persones amb diferents tècniques entrelligades, per exemple la nutrició i els massatges, i també el ioga.

Ciència i filosofia i medicina

Com a ciència i filosofia i medicina que és el ioga, conté molts conceptes clau que sostenen i fonamenten la seva pràctica. Tots són interessantíssims i tots tenen un sentit que configuren la completitud del ioga.

Alguns són senzills de comprendre, altres costen més, depenent de la persona i del moment. Per a la meva experiència, hi ha uns conceptes clau que considero bàsics i que poden ajudar al principi de la pràctica del ioga: Chakres, Nadis, Prana, Atman, Kundalini.

• Chakres: són 7 centres energètics del cos els quals ens regulen els aspectes metabòlics, emocionals, mentals i espirituals. Poden estar equilibrats o bloquejats. Els chakres es desequilibren constantment pel fet d’estar vius:  genètica, nutrició, vivències, … de manera que, si ho portem a l’extrem, desequilibris aguts poden desencadenar tot tipus de malalties i disfuncions. Al practicar ioga regularment, anem equilibrant i harmonitzant els chakres i d’aquesta manera ens anem movent en un “desequilibri més equilibrat”.  Per a mi és un dels conceptes més interessants i per això dissenyo les sessions regulars amb asanes i pranayames que treballin tots els chakres, i també per això un dels tallers que m’agrada més de fer i que té més demanda és: Els 7 chakres.
• Nadis: són els canals que connecten els chakres i van de baix a dalt, pel centre i pels laterals del cos. A través d’ells flueix amb un moviment serpentejant la kundalini, l’energia vital.  Quan faig asanes noto com estiro i desbloquejo els nadis.
• Prana: vol dir energia absoluta o corrent vital que agafem mitjançant la respiració. Els pranayames són tècniques de control de respiració per a estendre la dimensió del prana.
• Atman: vol dir tu mateix, l’essència, la naturalesa intrínseca, l’ànima, l’esperit. Atman és la teva naturalesa essencial, és el teu impuls d’estar bé, d’estar sintonitzat amb la natura, l’impuls de vida i d’amor. Atman és el teu Ser des-condicionat de la programació mental, dels desitjos, dels judicis, és el que ets independentment dels teus èxits i les teves pors, de les teves malalties. Atman és acceptació, és pau.
• Kundalini: vol dir energia invisible i immesurable que neix o roman adormida a la base de la columna com una serp. Aquest flux pot estar actiu o bloquejat  i quan es desvetlla flueix a través de la columna i dels nadis d’una manera ondulant.  Amb la pràctica de ioga anem desbloquejant el flux del kundalini i així desvetllem el nostre potencial d’energia vital.

Les tècniques

Les tècniques de ioga són com diferents entrenaments de l’atenció i de la consciència de diferents aspectes de les persones:

• Hatha ioga: pràctica d’asanes, és a dir, de postures amb el cos, sostingudes durant un temps. És el ioga més físic.
• Pranayames: tècniques de respiració i respiració conscient.
• Ioga nidra: tècniques de descans conscient. Relaxació induida i visualitzacions positives que traballen el sistema nerviós.
• Dhyana ioga: tècniques de concentració i meditació.
• Mantra ioga: cant de mantres, que són sons que amb la seva vibració particular desperten diferents tipus d’energia.
• Jñana ioga: tècniques de coneixement i intel·lecte basades en la lectura i les ensenyances dels mestres de ioga.
• Karma ioga: tècniques per a desvetllar l’impuls creatiu i de vida, la intuïció, l’acció desinteressada i l’alegria. És el ioga de l’acció.
• Bhakti ioga: tècniques que desvetllen i potencien l’energia del cor, és l’obertura del cor cap a la font de l’amor. Tècniques que transformen l’ego en amor als altres.
• Japa ioga: recitar mantres amb el mala, que és un collaret de 110 boletes que es fa passat pels dits.
• Guru ioga: es centra amb la relació amb el guru, el mestre.
• Kriya ioga: utilitza les bhandes, que són tancaments energètics mitjançant retenció i tancament de l’aire en diferents llocs del cos per tal de desbloquejar i netejar energèticament.
• Laya ioga: utilitza sons, cants i ritmes per a connectar el finit amb l’infinit.
• Naad ioga: utilitza els sons interns del cos.
• Ioga mudra: utilitza els mudres, diferents posicions de les mans i dels dits de les mans per a donar missatges clars al sistema cos-ment.

El ioga a l’actualitat

Actualment la pràctica de ioga està estesa a gran part de la humanitat, i el pas d’orient a occident ha donat lloc a diferents estils o adaptacions, moltes de les quals no tenen més de 50 anys i cada dia n’apareixen de noves.

Aquests són alguns dels estils de ioga actualment més populars a occident:

• Hatha ioga: és com la mare del ioga físic, és el ioga centrat en les assanes (postures amb el cos) majoritàriament estàtiques i amb respiració conscient. Permet una consciència del cos molt profunda, arribant a les capes profundes del cos.
• Vinyassa ioga: és una ioga dinàmic on s’encadenen diferents assanes sincronitzant el moviment amb la respiració.
• Asthanga ioga: malgrat Ashtanga en realitat significa “8 passos”, que són els 8 estadis de ioga descrits per Patanjali, Asthanga ioga es coneix també com un estil de ioga dinàmic on es sincronitzen assanes amb la respiració (estil Vinyasa) però amb un sistema i seqüència de moviments rigorós, vigorós i exigent.
• Iyengar ioga: posa èmfasi en l’alineació del cap, la columna, la pelvis i els peus i s’usen accessoris com coixins, mantes, blocs, cintes i cadires.
• Kundalini ioga: centrat en asanes en moviment i amb respiracions intenses per a desvetllar i equilibrar la kundalini, l’energia que passa per la columna.
• Acro ioga: inspirat en el ioga, posa èmfasi en l’equilibri, el treball en equip, la confiança i la coordinació. Combina les asanes amb el joc i les acrobàcies.
• Bikram ioga o Hot ioga: sessions de hatha ioga a 40° C de temperatura. El propòsit és promoure l’eliminació de toxines a través de la sudoració, facilitar la flexibilitat en les asanes i la distensió de músculs i ment.
• Ioga aèri: ioga que es practica suspès a l’aire amb l’ajuda d’una roba o un trapeci, aprofitant la força de la gravetat per a postures invertides i desafiant les limitacions físiques i mentals. Facilita alguns estiraments i postures.